viernes, 29 de enero de 2016

La fotografia i la memòria històrica

FOTOGRAFIA HISTÒRICA



 Des de principis de 1942 fins a finals de 1944, més d'un milió de jueus, esclaus i gitanos van ser presoners en el complex de camps de concentració d' Auschwitz, el major centre d'extermini en massa construït pel nazisme. En aquests camps de concentració, segons Hitler, es solucionaria per fi el gran problema que ''suposaven els jueus''. En realitat no suposaven cap perill o tenien una enfermetat contagiosa que posava en risc la vida de les altres persones. Era el dictador qui tenia un problema personal amb ells, ja que segons ell, per culpa dels jueus van perdre la Primera Guerra Mundial, on ell va participar. Ell va ser abatut en el camp de batalla per una bomba de gas pebre que li va afectar als ulls i a conseqüència d'això, va haver de retirar-se. Quan es va recuperar, li van comunicar que havien perdut la guerra i ell li va donar la culpa als jueus. D'aqui que ell volgués exterminar-los a tots. 
Aquesta imatge em resulta espantosa ja que es una prova del que va succeir durant aquells temps i em pareix una bogeria i una cosa inhumana que alà matessin a tants de milers de persones. Aqui es poden veure les esgarrapades que feien aquestes persones quan feien sortir el gas mortífer, que més tard acabaria amb les seves vides, de les duches, ja que els enganyaven fent-los creure que els portaven a duchar-se. Quan estaven tots dins, els tancaven la porta i expulsaven un gas que feia que l'oxigen s'acabés dins d'aquella sala. En un intent desesperat i inútil, esgarrapaven les portes per sortir, però aquestes no s'obrien mar i morien allà, mentre que metges i oficials observaven, darrere un vidre, com la vida de cada persona expirava.
Com una imatge tan simple a primera vista, pot guardar tant dolor, sofriment i terror?
 

FOTOGRAFIA FAMILIAR


Aquesta foto va ser el 10 de gener de 2007, el dia de l'aniversari de la meva germana. Aquest dia vam anar a Santa Coloma de Gramenet per celebrar el seu aniversari amb uns familiars que vivien allà. Jo tenia 7 anys i estaba contenta de tenir una germana petita i, encara que fos més petita que jo, poder jugar amb ella amb les nines, pilotes, veure dibuixos i ensenyar-li coses.

FOTOGRAFIA RECORDADA

Aquesta es una de les tantes fotografies que recordaré en un futur. Va ser treta el dia del meu aniversari, quan cumplia 15 anys. No fa gaire temps, però record tot el que vam fer aquell dia. Potser en un futur perdrem el contacte entre nosaltres, però, al menys jo, em quedaré aquestes fotos i al mirar-les recordaré tots els grans moments que vam pasar juntes. I no només aquest dia, sino tots els altres que hem pasat juntes i amb altres amigues. És veritat que només porto aquí uns cuatre anys, però encara que les conegui de fa poc, les estim molt i m' alegro d'haver vingut a viure aquí.