Fase 1 (part 2) del curtmetratge

A aquest link trobareu la part 1 d'aquesta fase.

STORYBOARD

       

TEXT

C: Benvinguts una setmana més al programa “Experiencies de la vida” . Aquesta setmana tenim el plaer de conèixer la història d'una al·lota que va sofrir abús escolar. Benvinguda Andrea, què és el que te ha impulsat a contar-mos la teva història?

A: Hola. Em vaig decidir perquè volia que altres persones que han sofrit o sofreixen abús de qualsevol tipus veguin que es pot sortir cap a endavant. Se'm fa dificil recordar aquells anys a l'IES Manacor i es que tot va començar al primer curs de la secundaria. Em vaig traslladar a Manacor a l'edat de 13 anys a causa de la separació dels meus pares. Se'm va fer dificil el canvi, per diversos motius, com deixar els meus amics i fer-ne de nous. Els primers dies tots eren simpàtics amb mí i en vaig fer molts. Però dues setmanes més tard es va inscriure una companya nova, na Maria. Al principi era amable amb mí, però un dia, sense motiu, em va portar al bany i... Vaig pensar que només seria una broma i no vaig donar-li importància. Va ser un gran error pensar-ho. Després va començar a insultar-me i inventar coses de la meva vida. Va començar a pegar-me, cada cop més fort... Per culpa d'ella les meves amigues van deixar-me de banda i estava sola. El meu gran error va ser no dir-ho a ningú. Creia que jo sola podría i així pasaven els anys. Cada llàgrima era un somni romput dintre mi. Cada cop era fingir davant la meva mare que era feliç. Cada insult calava dins mi com un punyal al pit. Els últims mesos del darrer  curs ja no em presentava a les classes. Un día, a la cuina de casa vaig agafar un ganivet per acabar amb tot el sofriment. Però, de cop i volta vaig pensar en el mal que causaria a tota la meva família i vaig deixar caure el ganivet. La meva mare va arribar unes hores mes tard i em va trobar a la cuina estesa al terra. En aquell moment vaig decidir contar-li tot. Per acabar amb el tot el dolor, la meva mare va decidir portar-me a viure amb el pare lluny d'allà. Tenia por de que tot el havia viscut a Manacor, es repetís al nou institut, però per sort no va ser així. Vaig començar de nou a una ciutat; vaig fer amics que sempre em van ajudar en tot i que avui segueixen al meu costat.

C: Una gran història de superació. El sofriment es una part inevitable de la vida però ningú mai hauría de sofrir tal dolor per la diversió d'una persona.

MATERIAL

Perruca vermella i càmara

Fotografies Gimp

-To-saturació avançat

-Filtres-Mapes-Redueix i compon un mosaic.
-Posar un requadre amb l'eina de requadre a cada fotografia.
-Colors-Acoloreix ( a cada requadre)

-Capes-Duplicar Capa
-Colors-Dessatura
-Capes-Màscara-Afegeix una màscara de capa-Blanc
-Amb el pinzell pintar a la capa les parts a resaltar.

Concurs fotografia

-EN BLANC I NEGRE

-REDES SOCIALS

Amb aquesta foto volia donar a dir que encara que creguis que ets petit i insignificant, tu pots contra totes les coses.

Chema Madoz

Va néixer a Madrid, el 1958. Va ser deixeble de Javier Vallhonrat en els tallers de fotografia del Cercle de Belles Arts de Madrid. Ha estudiat Història de l'Art a la Universitat Complutense de Madrid, carrera que ha alternat amb els cursos de fotografia del Centre d'Ensenyament de la Imatge. El 1983 va realitzar la seva primera mostra individual a la Reial Societat Fotogràfica de Madrid. Des de 1990 va començar a desenvolupar el concepte d'objectes, tema que és una constant en la seva fotografia fins a la data. L'obra de Madoz esta caracteritzada per una senzillesa total, sempre en blanc i negre amb una cuidadosa il·luminació i simplicitat en la fabricació dels objectes que fotografia.

Anuncis sobre sabates

Aquests anuncis son de diferents marques com Adidas, Nike, Asic,...
En tots els anuncis ens conten una història. Per exemple en l' últim anunci de Nike es veu com una dona i un home corren, amb sabates Nike, desde diferents llocs per trobar-se. Mentres corren van dient coses que farien per l'altra persona fins que es troben.

Anunci (Cati Mari, Camila, Tania)

En aquest anunci voliem fer veure que en la societat que ens trobem actualment, la gent el que més es fixa no es en la persona en si, sino en com va vestida i la jutgen segons la seva aparença. Hi ha molta gent que ho fa i fa que marginin a persones que no vesteixen tot de marca.
El que de debó importa es com es una persona, el seu interior, no la seva aparença. Que una persona es gasti 100€  en unes sabates, no significa que sigui una meravellosa persona que et donarà conversa sempre, que t'escoltarà sempre o que sigui divertida.
Les marques i els diners involuntàriament fan molt de mal en la societat, perquè el seu objectiu es vendre i aconseguir diners, i no que persones marginin a altres.

Publicitat

El consumisme

El consumisme ho entenc com una malaltia psicològica en què només et sents bé si obtens la roba de moda que volies, el cotxe d' últim model,i  fins i tot coses que no tenen major importància o ús. Conforme el que vas tenint cada vegada t'avorreix més ràpid o simplement et deixa d'agradar i tornes a comprar el nou que ha sortit perquè té alguna cosa que l'anterior que no tenia i així successivament. Crec que el consumisme té un avantatge, no per als consumidors perquè implica una despesa més en la seva economia, però sí per als venedors, ja que en poc temps venen els seus productes i s' enriqueixen. Té diversos desavantatges i en la meva opinió, la major desavantatge és que el nou que surt al mercat té una característica especial que fa que el comprem; és bonic per fora i a més està de moda, i al poc temps resulta que ja no el fem servir, no ens agrada i no es pot revendre perquè ningú ho vol, ja que ja va sortir fa temps i en aquell moment hi ha un mateix producte 'millorat' en el mercat. I tampoc ho regalem perquè creiem que ja no té utilitat i part aquest està utilitzat.

Sexisme en la publicitat

Aquest anunci és del desodorant AXE i podem veure que fa una còpia de la història de la biblia de l'arca de Noé. Ens diu que utilitzant aquest producte, totes les dones aniran cap a tú sense dubtar.

AXE també té altres anuncis sexistes com aquest. Un altre diu que fins els àngels cauran als teus peus. Aquesta marca da donar a entendre que els homes son els millors i que les dones els segueixen pel simple fet d' utilizar aquest desodorant. Pareix que l'únic que els interessa es l'aparença i l'olor perquè vam cap als homes sense sabre qui és.

Aquí només apareixen dones. Hi ha una dona que no pot treure una taca d'una samarreta i apareix una dona que 'guia' a les altres, que estan com a guardaespatlles als seus costats. Van vestides tot rosa, igual que el producte. Es rosa perquè com que es comú que les dones netegin la roba, ho posen d'aquest color perquè estigui associat a elles.

Hi ha un jove que pregunta que com poden ficar les pepitas de xocolata a la galeta i a continuació ens monstren una animació. En aquesta animació la galeta es un home en un spa, i hi ha unes dones guapes, primes i amb minifaldilla rient. Aquestes dones llençen la xocalata a la galeta amb una manguera i l' home fa comentaris en sentit sexual.

La paraula galeta és femenina, però aqui la posen com si fos un home perquè a la gent li resultaria estrany veure com aquest 'paper d'home', ho fa una dona, perquè estem acostumats a que a la dona la tractin com a un objecte.

Contrapublicitat

És un vídeo de Greenpeace on es mostra com un treballador vol prendre's un descans, i agafa un KitKat per menjar's-ho. Però el que ell no veu es que aquest producte es en realitat dits d'orangutan( una metàfora per donar a entendre que maten molts animals per extreure l'oli de palma). Les altres persones si es donen compte i li intenten dir, però ell no fa cas.

Aquest vídeo culpa a Nestlé de la deforestació d' Indonesia( al principi del vídeo veim com està triturant paper) i fa veure que en realitat no menjam xocolata, sino que contribuim a aquesta deforestació, i encara que siguim conscient d'això, no s'aturarà ( encara que Nestlé ha dit que s'aturarà d'extreure l'oli de palma), perquè son massa empreses que destrueixen el medi ambient.

Recursos visuals

-Personificació

Es veu com aquest gos té una dentura perfecte gràcies al producte anunciat. És una personificació perquè els gossos no tenen aquestes dents.

-Metàfora

En la primera foto ens diu que aquest oli està fet d'oli de gira-sol completament i pareixerà que cuines amb un gira-sol.

En la segona diu que si tens les dents negres i mal cuidades, amb la pasta dentrífica d'aquesta marca, els teus problemes amb les dents es resoldran.

En la meva opinió les personificacions em semblen, en molts casos, gracioses perquè agafen objectes o animals i els fan tenir característiques humanes i moltes vegades veure el resultat d'aquest recurs és graciós.

-Hipèrbole

En la primera foto ens ven aquest ganivet com que pot tallar tot, incloent la fusta.

-Analogia

-Anuncis que expressen sentiments

-Tendresa

-Amor

-Humor

Empreses amb campanyes polèmiques

La primera va ser polémica per el seu grau de violència. Es la empresa NMA de UK.

La segona pel seu aspecte esgarrifós que no pareix que ens esten venent una crema. Es la empresa Six Feet Under del Regne Unit.

La fotografia i la memòria històrica

FOTOGRAFIA HISTÒRICA

 Des de principis de 1942 fins a finals de 1944, més d'un milió de jueus, esclaus i gitanos van ser presoners en el complex de camps de concentració d' Auschwitz, el major centre d'extermini en massa construït pel nazisme. En aquests camps de concentració, segons Hitler, es solucionaria per fi el gran problema que ''suposaven els jueus''. En realitat no suposaven cap perill o tenien una enfermetat contagiosa que posava en risc la vida de les altres persones. Era el dictador qui tenia un problema personal amb ells, ja que segons ell, per culpa dels jueus van perdre la Primera Guerra Mundial, on ell va participar. Ell va ser abatut en el camp de batalla per una bomba de gas pebre que li va afectar als ulls i a conseqüència d'això, va haver de retirar-se. Quan es va recuperar, li van comunicar que havien perdut la guerra i ell li va donar la culpa als jueus. D'aqui que ell volgués exterminar-los a tots. 

Aquesta imatge em resulta espantosa ja que es una prova del que va succeir durant aquells temps i em pareix una bogeria i una cosa inhumana que alà matessin a tants de milers de persones. Aqui es poden veure les esgarrapades que feien aquestes persones quan feien sortir el gas mortífer, que més tard acabaria amb les seves vides, de les duches, ja que els enganyaven fent-los creure que els portaven a duchar-se. Quan estaven tots dins, els tancaven la porta i expulsaven un gas que feia que l'oxigen s'acabés dins d'aquella sala. En un intent desesperat i inútil, esgarrapaven les portes per sortir, però aquestes no s'obrien mar i morien allà, mentre que metges i oficials observaven, darrere un vidre, com la vida de cada persona expirava.

Com una imatge tan simple a primera vista, pot guardar tant dolor, sofriment i terror?

 

FOTOGRAFIA FAMILIAR

Aquesta foto va ser el 10 de gener de 2007, el dia de l'aniversari de la meva germana. Aquest dia vam anar a Santa Coloma de Gramenet per celebrar el seu aniversari amb uns familiars que vivien allà. Jo tenia 7 anys i estaba contenta de tenir una germana petita i, encara que fos més petita que jo, poder jugar amb ella amb les nines, pilotes, veure dibuixos i ensenyar-li coses.

FOTOGRAFIA RECORDADA

Aquesta es una de les tantes fotografies que recordaré en un futur. Va ser treta el dia del meu aniversari, quan cumplia 15 anys. No fa gaire temps, però record tot el que vam fer aquell dia. Potser en un futur perdrem el contacte entre nosaltres, però, al menys jo, em quedaré aquestes fotos i al mirar-les recordaré tots els grans moments que vam pasar juntes. I no només aquest dia, sino tots els altres que hem pasat juntes i amb altres amigues. És veritat que només porto aquí uns cuatre anys, però encara que les conegui de fa poc, les estim molt i m' alegro d'haver vingut a viure aquí.