STORYBOARD
TEXT
C: Benvinguts una setmana més al programa “Experiencies de la vida” . Aquesta setmana tenim el plaer de conèixer la història d'una al·lota que va sofrir abús escolar. Benvinguda Andrea, què és el que te ha impulsat a contar-mos la teva història?
A: Hola. Em vaig decidir perquè volia que altres persones que han sofrit o sofreixen abús de qualsevol tipus veguin que es pot sortir cap a endavant. Se'm fa dificil recordar aquells anys a l'IES Manacor i es que tot va començar al primer curs de la secundaria. Em vaig traslladar a Manacor a l'edat de 13 anys a causa de la separació dels meus pares. Se'm va fer dificil el canvi, per diversos motius, com deixar els meus amics i fer-ne de nous. Els primers dies tots eren simpàtics amb mí i en vaig fer molts. Però dues setmanes més tard es va inscriure una companya nova, na Maria. Al principi era amable amb mí, però un dia, sense motiu, em va portar al bany i... Vaig pensar que només seria una broma i no vaig donar-li importància. Va ser un gran error pensar-ho. Després va començar a insultar-me i inventar coses de la meva vida. Va començar a pegar-me, cada cop més fort... Per culpa d'ella les meves amigues van deixar-me de banda i estava sola. El meu gran error va ser no dir-ho a ningú. Creia que jo sola podría i així pasaven els anys. Cada llàgrima era un somni romput dintre mi. Cada cop era fingir davant la meva mare que era feliç. Cada insult calava dins mi com un punyal al pit. Els últims mesos del darrer curs ja no em presentava a les classes. Un día, a la cuina de casa vaig agafar un ganivet per acabar amb tot el sofriment. Però, de cop i volta vaig pensar en el mal que causaria a tota la meva família i vaig deixar caure el ganivet. La meva mare va arribar unes hores mes tard i em va trobar a la cuina estesa al terra. En aquell moment vaig decidir contar-li tot. Per acabar amb el tot el dolor, la meva mare va decidir portar-me a viure amb el pare lluny d'allà. Tenia por de que tot el havia viscut a Manacor, es repetís al nou institut, però per sort no va ser així. Vaig començar de nou a una ciutat; vaig fer amics que sempre em van ajudar en tot i que avui segueixen al meu costat.
C: Una gran història de superació. El sofriment es una part inevitable de la vida però ningú mai hauría de sofrir tal dolor per la diversió d'una persona.
A: Hola. Em vaig decidir perquè volia que altres persones que han sofrit o sofreixen abús de qualsevol tipus veguin que es pot sortir cap a endavant. Se'm fa dificil recordar aquells anys a l'IES Manacor i es que tot va començar al primer curs de la secundaria. Em vaig traslladar a Manacor a l'edat de 13 anys a causa de la separació dels meus pares. Se'm va fer dificil el canvi, per diversos motius, com deixar els meus amics i fer-ne de nous. Els primers dies tots eren simpàtics amb mí i en vaig fer molts. Però dues setmanes més tard es va inscriure una companya nova, na Maria. Al principi era amable amb mí, però un dia, sense motiu, em va portar al bany i... Vaig pensar que només seria una broma i no vaig donar-li importància. Va ser un gran error pensar-ho. Després va començar a insultar-me i inventar coses de la meva vida. Va començar a pegar-me, cada cop més fort... Per culpa d'ella les meves amigues van deixar-me de banda i estava sola. El meu gran error va ser no dir-ho a ningú. Creia que jo sola podría i així pasaven els anys. Cada llàgrima era un somni romput dintre mi. Cada cop era fingir davant la meva mare que era feliç. Cada insult calava dins mi com un punyal al pit. Els últims mesos del darrer curs ja no em presentava a les classes. Un día, a la cuina de casa vaig agafar un ganivet per acabar amb tot el sofriment. Però, de cop i volta vaig pensar en el mal que causaria a tota la meva família i vaig deixar caure el ganivet. La meva mare va arribar unes hores mes tard i em va trobar a la cuina estesa al terra. En aquell moment vaig decidir contar-li tot. Per acabar amb el tot el dolor, la meva mare va decidir portar-me a viure amb el pare lluny d'allà. Tenia por de que tot el havia viscut a Manacor, es repetís al nou institut, però per sort no va ser així. Vaig començar de nou a una ciutat; vaig fer amics que sempre em van ajudar en tot i que avui segueixen al meu costat.
C: Una gran història de superació. El sofriment es una part inevitable de la vida però ningú mai hauría de sofrir tal dolor per la diversió d'una persona.
MATERIAL
Perruca vermella i càmara
No hay comentarios:
Publicar un comentario